Quan era petita mai em plantejava que el dia de la mare pogués ser un altre que el primer diumenge de maig, ja era un dia establert en el calendari regular del meu país. A l’edat escolar sempre  fèiem alguna manualitat com a regal per a la nostra mare, que si una pintura, que si una flor de paper, que si un cistellet amb flors de fang … (cosa que per cert s’ha perdut en algunes escoles últimament, per què serà?)

I ja d’adolescent i cap amunt algun regal ben pensat per a la nostra estimada mare.

El cas és que al començar a treballar de guia turística a Barcelona -ja fa uns anys- em vaig sorprendre al felicitar les meves clientes estrangeres (nord-americanes, alemanyes, austríaques …) en aquest dia, i elles deien que en els seus països respectius el dia de la mare es celebrava el segon diumenge de mes.

Total que comparteixo amb vosaltres alguna informació que vaig trobar al respecte.

Els primers orígens d’aquesta celebració es remunten a l’Antic Egipte, on la deessa Isis, coneguda com ‘Gran deessa mare’, entre molts altres títols, era objecte de culte i homenatge amb tints simbòlics i mitològics per part de la seva civilització.

Una cosa semblant va passar en l’Antiga Grècia amb la deessa de la mitologia grega Rea, mare dels déus de l’Olimp; i durant l’Imperi Romà, on es rendia culte a la deessa Cibeles, deessa Mare, en el seu temple amb ofrenes florals durant tres dies.

El catolicisme a Europa va començar a honorar a la verge Maria, mare de Jesús de Natzaret, encara que no va ser fins el 8 de desembre de 1854 quan el papa Pius IX definís aquesta celebració amb la Immaculada Concepció.

Ja en ple segle XX, el president nord-americà Wilson Woodrow va declarar oficialment el 1914 que el Dia de la Mare se celebraria el segon diumenge de maig. Encara que per arribar a reconèixer aquest dia, dues dones importants van irrompre en escena i van lluitar per que es reconegués aquest dia en un sentit més semblant a l’actual. Els seus nom: Julia Ward Howe i Anna Reeves Jarvis.

Aquesta última, mestressa de casa, va iniciar una campanya a nivell nacional perquè s’instaurés el Dia de la Mare el segon diumenge de maig de manera oficial al començament de segle XX. L’èxit d’aquesta campanya va ser la declaració oficial de Woodrow anys més tard i el fet que, a nivell internacional, cada país va anar adoptant aquesta efemèride encara que no en la mateixa data.

A Espanya la festa de la Immaculada ha estat festa de guardar des de 1644 i el Dia de la Mare se celebrava aquell mateix dia, el 8 de desembre. Va ser arran de la declaració oficial del Dia de la Mare de Woodrow quan es va plantejar una distinció de celebracions: d’una banda la Immaculada Concepció i per un altre el Dia de la Mare com a celebració de la maternitat.

És el 1965 quan el Dia de la Mare es trasllada a el primer diumenge de maig, tal com el coneixem avui. El fet que se celebri al maig en molts països podria ser per ser el cinquè mes de l’any i el mes de la verge Maria, mare de Déu per als països amb gran tradició cristiana, o potser per ser un bonic mes de primavera amb dies llargs i sovint assolellats.

A Hongria i Portugal, per exemple, ho celebren com nosaltres el primer diumenge de maig, però a Alemanya, Itàlia o Turquia, per exemple, és el segon diumenge de el mateix mes, i a Irlanda i el Regne Unit és el quart diumenge de quaresma (Mothering Sunday) doncs s’aixeca la quaresma per fer un homenatge cap a la dona que és mare.

En tot cas, crec que va ser una bonica decisió el dedicar un dia de l’any a les nostres mares, per a les que no sempre és o ha estat fàcil la seva dedicació a la família i als seus desitjos de realització professional o personal. Un enorme brindis per elles !!!!